Mirava el teu rostre de mort,
sense saber si em senties, et parlava
en silenci plorava,
mots regatejats d’amor.
M’han quedat tantes coses per dir,
tant de temps sense estimar,
tant de temps sense gaudir,
hores buides sense parlar.
M’han quedat tantes coses per dir,
de sobte t’has allunyat,
ara és massa tard,
temps amb tu sense fruir.
M’angoixa el silenci forçat,
m’angoixa el que ha quedat per dir,
m’angoixa que no he pogut fruir,
de tot el temps passat.
No podré dir-te mai més
tot allò que deixava per demà.
Per tu no hi ha demà,
per mi, resta la soledat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada