divendres, 2 de març del 2007

El cant de les sirenes

Ulisses resistí la temptació del cant de les sirenes, mentre romania fortament lligat al pal major de la nau que el conduïa a ïtaca. Escoltà aquells cants de veritable encanteri i sentí la seva sensibilitat arrossegada vers ells. L’atracció fou immensa i irresistible. Els remers i mariners, però, duien les orelles expressament tapades i no els podien escoltar. NI tan sols van poder sentir els clams d’Ulisses, que demanava amb una exaltant cridòria que l’alliberessin d’aquell lligam.

Hi ha cant de les sirenes arreu i en tot moment.

Se sent aquest cant, quan el consumisme fàcil i progressiu ens fa crear necessitats.

Se sent el cant de les sirenes, quan hi ha oportunitat d’aconseguir millor benestar i millor guany, malgrat que per aconseguir-ho s’hagi de malmetre, explotar o enganyar al d'altri.

Se sent el cant de les sirenes, quan cercant la placidesa personal, es margina al vell, a l’infant, al pobre i al malalt, que ens fa nosa.

Se sent el cant de les sirenes, quan per gaudir d’una avantatge passatgera, fa rompre els nostres compromisos i fidelitats.

Se sent el cant de les sirenes, quan la comoditat i la inhibició superen al sacrifici, el treball, la constància i l’entrega.

Se sent el cant de les sirenes, quan és més planer i senzill l’incompliment que no pas el respecte i el comprimís.

Se sent el cant de les sirenes, quan ens allunyem dels problemes, sense afrontar-los amb resignació, lluita i esperit de superació.

Se sent el cant de les sirenes, quan preferim la mentida, subterfugi i disculpa evasiva que no pas reconèixer els nostres errors, mancaments i omissions.

Se sent el cant de les sirenes, quan no volem malgastar la immensa capacitat que tenim d’estimar al proïsme, perquè ens estimem massa a nosaltres mateixos.

Cal fer com Ulisses, fortament lligats al pla major de les postres ideologies i creences fermes, per superar les temptacions. No pas com van fer els remers i mariners, perquè viure d’esquena al món i les realitats de cada dia, és amagar-nos darrera la nostra inhibició.