ESCOLTO I SOMNIO

Escoltava de l’entorn la quietud,

el silenci brollava i m’omplia,

només l’oreig suau ho rompia,

i m’asseia, trist, isolat i esmaperdut.


Escoltava d veus apagades el remor,

mots i rialles de tants amics perduts pel camí,

mots i rialles d’una infantesa que recordo un bocí,

esclaten amanyagades en la ment, curulla de buidor.


Escoltava, de sons passats, la dolçor,

sons de música i poesia em van captivar

sons d’onades de mar i moixons al volar,

sons tots, records exhaurits, abans de la mort.


Escolto la soledat,

escolto la tristesa del que he deixat.

escolto l’amor i l’amistat dels que he estimat,

escolto el cant i la música que ha callat,

escolto la meva veu que s’ha apagat,

i escolto les meves petjades que s’han aturat.


Davant, desert immens, sense fí,

foscor penetrant, tot nit, mai un matí,

terra erma, cap arbre, ni un sol camí,

no tinc ombra, ni veu ni espai per fruir.


No sóc jo, mai més un ésser seré,

ho he deixat tot per sempre més.

una ànima esmaperduda, només,

m’envaeix la frisança, aviat em fondré


Em neguiteja un fort pensament,

em palpo, no em trobo, on sóc?

Cerco l’inici I la fí, la font i el broc,

és tot autèntic o un malson solament?


Com Segimond, el príncep foll i encadenat,

que no sap si viu o està adormit,

ha estat per mí un somni al mig de la nit?

Tal vegada un trist esdevenidor anticipat.


Vull viure, vull despertar,

desitjo el malson esborrar,

la claror del matí acaronar,

la foscor de la nit allunyar,

i ma vida recomençar,

abans no torni a somniar.