espera és esperança

… i m’assec damunt d’una pedra,

deixant que l’oreig m’acaroni el rostre,

catifa sota els meus peus, d’humides fulles groguenques caigudes,

sol ponent tardorenc.

I jo, espero,

tot ésser espera,

espera el ric i espera el pobre,

espera el blanc i espera el negre,

espera el jove i espera el vell,

espera el desesperat,

espera el decebut,

espera el malalt,

espera l’empresonat,

espera el marginat,

espera el que resta sol.

I jo espero,

espero l’albada d’un nou dia,

sol ixent a l’horitzó,

l’esperança de la foscor de la nit, és la claredat de la matinada,

l’esperança de la tristor de la mort, és l'al·leluia de la resurrecció,

l’esperança d’un món que camina esmaperdut, és la dolça mirada d’un nadó al pessebre postrat.

Asseiem-nos aplegats damunt la pedra del nostre camí,

deixant que l’oreig dels veritables sentiments, ens acaronin,

trepitjant la catifa humida de fulles groguenques, caigudes de les nostres mancances,

mirant al sol ponent tardorenc del nostre viure…

… i esperem,

espera és esperança.