Matrimoni

Com la música veneziana de Vivaldi, també el nostre i el vostre amor,

travessant tota mena de camins,

s’endinsarà per les quatre estacions de la vida.

Primer, viviu una primavera dolça i riallera,

tot és enlluernador i de vius colors,

canten de goig els moixons,

brolla l’aigua transparent i fresca del doll.

Amor, viu.

Demà, l’estiu,

plenitud de la vida, dies llargs, ombres escurçades,

camps daurats, sol eixint penetrant,

treball, descans, cim de l’any,

Amor ple.

Després, la tardor,

catifa de fulles groguenques caigudes,

refugi en la llar, tronc encès,

dies curts, sol ponent entre núvols rosats.

Amor serè.

I finalment, l’hivern,

blancor serena de les altes muntanyes,

quietud, fred, silenci, arbres nus,

camps erms, foscor.

Amor nostàlgic.

Fem de l’amor una veritable unió, perquè sigui un AMOR VIU, un AMOR PLE, un AMOR SERÈ i un AMOR NOSTÀLGIC, capaç d'avançar, amb la fortalesa que aporta la parella, amb fermesa per tots els camins que s’haurà de passar al llarg de les quatre estacions de la nostra vida.

Res més bell que un amor total, un amor on hi hagi comprensió, on tot sigui compartir, on tot sigui donar.

El sagrament del matrimoni segella aquest amor, aquesta unió. Nosaltres hem de fer-lo ferm i fort. Nosaltres hem de fer-lo etern.