… i l’Alba i en Dídac van començar a construir un món nou, edificat damunt les runes de l’anterior. Runes esdevingudes per la fatalitat de la incomprensió i la intransigència dels homes.
Era difícil, per no dir impossible, determinar l’origen de l’holocaust. Qui va encetar els fets i per què. Estava clar, però, que havia estat el desenllaç de positures antagòniques i intolerants, encegades per la cobdícia i la supèrbia, sense ni una petita espurna de seny.
L’Alba i en Dídac, van encetar una nova Gènesi, com a única parella humana, sobreviscuda a aquest holocaust.
Aquells paratges malmesos, eren molt allunyats de la imatge d’un paradís, car arreu era curull de pobles i ciutats destrossats, camins i viaranys esbotzats, màquines i cotxes abandonats i rovellats.
Van tenir cura, però, de preservar per la posteritat els testimonis físics d’una cultura i saviesa, ara desapareguda, i així, en els soterranis del ferrocarril, hi van emmagatzemar els llibres de poesia, les partitures de música dolça, les pintures i escultures de les més boniques imatges i una gran quantitat d’objectes, aparells i eines, fruit de l’artesania, estudi i imaginació dels éssers humans.
No era ben cert, un paradís, però van poder conrear els camps amb velles llavors i plantar diversitat d’arbres fruiters. No els hi mancava pas l’aliment i l’aigua.
Malgrat l’adversitat i les dificultats, eren plenament conscients que es convertirien en els pares de les noves generacions que haurien de poblar el món, i van voler esbossar les bases perquè llurs fills i filles i els fills dels fills, creixessin adobats d’uns criteris diferents, recolzats en la consciència més profunda, i que fessin impossible la repetició del desastre esdevingut.
I van escriure normes i lleis, omplint fulles i més fulles de paper mecanografiat, sense parar.
Feia mesos que aquesta tasca havia estat progressant, quan l’Alba sentia en llur interior que una nova vida començava a brollar I en sentiment de mare esclatà amb tota la força.
Aleshores fou quan van adonar-se que no calia prosseguir el treball d’ordenació de la nova societat naixent.
Només calia educar i ensenyar.
Calia desvetllar els sentiments autèntics dels homes, fets a imatge de Déu.
Calia demostrar que la solidaritat, la humilitat, el treball, el sacrifici, la resignació, la caritat, el respecte i la comprensió, eren, entre moles d’altres, sentiments propis de l’ésser humà.
I això conduí a la simplicitat de la redacció d’una sola llei pel futur, que resumia totes les altres, en una de sola: L’HOME HA DE VIURE NOMÉS DE L’AMOR I PER L’AMOR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada