Els drets de l'infant

Infant, brot de la nova societat,

Infant que has nascut lliure, al bell mig dels homes i dones, fruit de l’amor

Que vius immers en el paradís del teva Gènesi,

Que ets curull d’enteniment,

Que t’han instaurat un cor amb tota la grandesa per estimar,

Que estàs integrat per un esperit, entès de sentiments i inquietuds.

Tens els més frapants drets que hom pot imaginar.

I els has tingut des que vas ésser acollit en el sí de la mare.

Drets de fill i de germà

Drets de la meravellosa concepció humana

Drets per les teves mancances d’avui, mentre restes a l’aixopluc dels adults

Drets d’ésser respectat, escoltat i acompanyat

Drets de gaudir de l’entorn, de la història, de les arts i de la cultura

Drets a la llibertat

Drets a destriar i decidir

Drets a la solidaritat, sinceritat i honestedat

Drets a esbrinar el teu propi caminar

Drets a estimar i a ésser estimat

El dret a la vida

Drets, en definitiva, de viure amb l’amor.

I que els teus drets d’avui i de demà, siguin sempre emprats amb consciència, llibertat i responsabilitat, no oblidant que el proïsme té també els mateixos drets.

Els drets són un do de Déu i no podem pas malgastar-los.

I quan aquest brot esdevingui arbre, tu hauràs d’ésser el primer en respectar els drets dels nous brots, que la sàvia natura entapissarà les llars i pobles d’arreu, acaramullant les buidors amb tot el teu generós amor

Conèixer no és pas estimar

Aquell home havia viatjat moltíssim, coneixia gairebé mig món, doncs espletava intensament les vacances, ponts i caps de setmana, Aixa com desplaçaments de caire professional per endinsar-se per ciutats. `pobles, països i continents d’arreu.

La maleta estava totalment recoberta d’adhesius que testimoniaven el seu pas per hotels i restaurants, estacions, companyies aèries i navilieres i mil referències més

La seva casa estava també farcida de records, en forma de tapissos, plats, cendrers, gerros, ampolles i … que feien mantenir vives les al·legories físiques que aquest rodamón havia col·leccionat al llarg i ample de molts anys.

S’esdevenia, però, quan hom intentava aprofundir en llur experiència viatgera i li feien preguntes vers la gent i les cultures i costums d’allunyats paratges, que no responia amb l'esperada claredat, car l'home havia estat un turista superficial, gairebé un passavolant, limitant llurs vivències a quatre llocs de referència, típicament de postal, d'estada obligada a cadascun dels països i ciutats visitats. La resta del temps s’havia emprat en els hotels, restaurants, aeroports i discoteques.

A la fi, podia determinar-se que malgrat llur bagatge viatges, no havia après res. No s’havia endinsat en la història i la cultura dels pobles. No havia sintonitzat amb els vilatans i copsat i après de llurs inquietuds i sentiments. I tampoc havia gaudit de la bellesa dels paratges naturals, car només tenia ulls pels paisatges urbans.

Com aquest home, roman també amb molts de nosaltres, que vivim al bell mig d’una comunitat d’éssers humans, que trobem, veiem i sentim sovint, que àdhuc, a vegades compartim espais i temps; que els tenim davant, al costat o al damunt de la nostra casa, que són potser els nostres companys de feina i d’escola, que …

I malgrat tot, sabem ben poc d’ells, de llurs inquietuds, sentiments i ideals.

Gairebé desconeixem llurs necessitats i frustracions.

Som ignorants de llurs solituds.

Perquè viure dins d’una comunitat, sense conèixer, sense compartir, sense escoltar, sense donar,

és viure isolat, és en definitiva, viure sense estimar.

“ESTIMEU-VOS ELS UNS ALS ALTRES, COM JO US HE ESTIMAT”

Avi, Àvia

Avi, avia, que tens masegades les mans de tant treballar,

Que tens masegada la cara, de tantes bufetades encaixades,

Que tens masegats els peus, de tants camins travessats, entre la incomprensió i la insolidaritat dels nous temps i dels nous homes i dones,

Que tens masegat el cos, pel pas de tant de temps, que has emprat per la teva entrega i dedicació als fills, a la família i als homes,

Que tens masegat el cor, de tants sacrificis, frustacions i resignacions,

Que tens masegat l’esperit de tants comiats dels que t’han davantejat.

Gaudeix de la pau de la vellesa entre els teus, sense minvar-los de llur independència i personalitat.

Gaudeix del progrés que tu has contribuït a edificar, sense menysprear el món actual.

Gaudeix del respecte i l’amor que et professen, acceptant les noves maneres de pensar i de fer,

Gaudeix de les estones de silenci i solitud, perquè també són formoses, i així, els teus, podran disposar-ne i omplir-les en llurs necessitats i intimitats.

Gaudeix de l’acolliment que la societat ha pensat per a tu, perquè t’ho mereixes i d’aquesta manera desbrosses el camí, pels joves que segueixen les teves petjades.

Gaudeix dels records, de totes les pàgines viscudes a l’ombra d’un temps passat, no oblidant que també vas ésser jove i escarrassat per crear un present positiu, que haurà d’ésser el record de demà, dels joves d’avui.

Gaudeix del que tens i del que has aconseguit, aforant els esforços esmerçats i intenta fer més planer el camí dels qui t’estan substituint.

Gaudeix dels sentiments que els hi professes i et professen, perquè el llenguatge de l’amor és el més entenedor i autèntic, i ells, els joves, s’hauran d’emmirallar amb tu.

Infant estimat

Quan els records encara no s’han marcit,

quan encara no has deixat d’ésser un infant,

quan la vida és una albada esclatant,

quan ets de tots els estimats, el més petit.

No puc pas oblidar les teves petites mans,

esguard d’ulls grossos farcit de sinceritat,

rialla d’amor d’infant, curulla de veritat,

no puc pas oblidar el teu son, els nostres cants.

Em preguntes ara que és, on és la bellesa,

No la cerquis pas lluny de tu, on hi ha maldat,

tu que vius i et mous entre dolcesa.

La trobaràs en el cel, al mar i pel prat,

la poesia, el cant i la puresa,

i en aquests mots d’un vell que t’ha estimat

viure en la tardor

Llunyana roman la primavera.

Fosa la joia de la joventut,

Temps exhaurit, en cap cas perdut,

Queden els records i l’espera.

L’estiu s’ha esvaït d’entre les mans,

s’ha apaivagat la llum i la passió.

Les ombres han colgat l’il·lusió.

Romanen només els perduts afanys.

I vivim acuradament la tardor,

amb temença vers l’hivern proper,

fruint cada instant amb deler,

perquè ens angoixa la foscor,

del camí sense fí, del verger.

Tot serà solitud. Gens de calor

No vull deixar de somniar

Cels brillants, nítids i blaus,

bells matins rosats al clarejar,

cants jocosos, pas de les aus.

I no vull deixar de somniar.

Verdor en les muntanyes i Prats,

sol ixent que es fa esguardar,

ones i escuma de blaus mars.

I no vull deixar de somniar.

Ulls grossos i sincers de l’infant,

que a la vida t’han fet desvetllar,

mai perdis la bellesa de l’encant.

I no vull deixar de somniar.

Homes bons, justs i amb amor.

Solidaritat que cal treballar,

aplegats tots, amb ardor.

I no vull deixar de somniar.

Tu que ho ets tot per mi.

Amb tu he après a estimar:

Amor etern és llum del camí.

I no vull deixar de somniar.

bell infant

Deixa’m infant tes blanques mans acaronar,

guaitem amb aquest ulls, brolls de sinceritat,

diguem amb rialla, allò que no pots raonar,

allibera el teu amor, encara immaculat.

No vulguis dels homes conèixer tota la maldat

infant no cerquis el poder, i la riquesa,

estima, assaboreix el cel, el mar i el Prat,

la poesia, la música i la dolcesa.

Voldràs l’autèntica bellesa compartir,

i t’atansaràs a aquest vell pel camí,

que tan sols pot ensenyar-te l’indret de la claror.

Voldràs la veritable bellesa descobrir,

i prenent tes mans i de ta rialla gaudir,

et dirà que tot és bell, si es mira amb amor.

el mil·leni

Ara fa 2000 anys del naixement de Jesús.

I gairebé immediatament enllestirem el segle XX i del segon mil·lenni.

Veritablement som testimonis d’uns instants històrics, d’unes dates encara que simbòliques i d’arrels matemàtiques i astronòmiques, tardaran mil anys a repetir-se.

Sense caure en innecessàries mitologies, hem d’assaborir, però, aquests moments, fent-los auténticament nostres, per endreçar-los entre els nostres records.

Però, mentre ens deixem dur per aquests esdeveniments màgics, és un bon moment per recordar els missatges del Crist, que va encetar just, en aquest mateix moment fa 2.000 anys.

I llurs, sempre vius missatges, pels quals, àdhuc, va donar la vida, es redueixen en uns escaients i senzills, però frapants mots :

Llibertat

Justícia

Solidaritat

Amor,..

És a dir : PAU ENTRE TOTS ELS HOMES

I ara, en aquest encisador present, dels 2.000 anys, ens hem de preguntar :

On és la llibertat, cada dia trepitjada arreu del món?. On són els drets de l’infant, els de la dona, els de l’immigrant, els del pobre i marginat ?

On és la justícia, malmesa cada dia arreu del món?. On són els desapareguts i segregats?. On s’aplica la justícia als governants, polítics, militars I jutges malfactors i criminals?

On és la solidaritat entre tots els homes I dones?. Insolidaritat probablement és el que hi ha en abundor, que fomenta la intransigència, el terrorisme, la indiferència davant els menys afavorits,…

On és aquest amor del que tant ens parlava Jesús ?. Compromisos romputs cada dia, famílies disgregades, menyspreu classista, competitivitat, infidelitat.

Mentre més de mig món viu en la ignorància, la fam i la misèria,

mentre hom mata per justificar el que és injustificable,

mentre a la mateixa terra del Crist, Israel, avui l’odi i el fanatisme sobresurten damunt els sentiments,

mentre a casa nostre, a quatre passes d’aquí, es cobren vides sense justificació,

mentre utilitzem la llibertat només pels nostres interessos egoistes,

mentre,…

No hi haurà pau !!.

Així, hem de cloure dient, que després de 2.000 anys, el missatge del Crist no ha estat assolit! I no ens enganyem, no hi ha prou amb una almoina, encara sigui una xica generosa.

Encetem el tercer mil·lenni i fem entre tots autèntics propòsits, perquè aquest tercer mil·lenni, s’encapçali amb la interpretació absoluta i fidel dels missatges de PAU, cada dia i en cada lloc i fins el darrer dels dies: és a dir, fins el 31 de desembre de 3000!!.