Llunyana roman la primavera.
Fosa la joia de la joventut,
Temps exhaurit, en cap cas perdut,
Queden els records i l’espera.
L’estiu s’ha esvaït d’entre les mans,
s’ha apaivagat la llum i la passió.
Les ombres han colgat l’il·lusió.
Romanen només els perduts afanys.
I vivim acuradament la tardor,
amb temença vers l’hivern proper,
fruint cada instant amb deler,
perquè ens angoixa la foscor,
del camí sense fí, del verger.
Tot serà solitud. Gens de calor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada