Avi, Àvia

Avi, avia, que tens masegades les mans de tant treballar,

Que tens masegada la cara, de tantes bufetades encaixades,

Que tens masegats els peus, de tants camins travessats, entre la incomprensió i la insolidaritat dels nous temps i dels nous homes i dones,

Que tens masegat el cos, pel pas de tant de temps, que has emprat per la teva entrega i dedicació als fills, a la família i als homes,

Que tens masegat el cor, de tants sacrificis, frustacions i resignacions,

Que tens masegat l’esperit de tants comiats dels que t’han davantejat.

Gaudeix de la pau de la vellesa entre els teus, sense minvar-los de llur independència i personalitat.

Gaudeix del progrés que tu has contribuït a edificar, sense menysprear el món actual.

Gaudeix del respecte i l’amor que et professen, acceptant les noves maneres de pensar i de fer,

Gaudeix de les estones de silenci i solitud, perquè també són formoses, i així, els teus, podran disposar-ne i omplir-les en llurs necessitats i intimitats.

Gaudeix de l’acolliment que la societat ha pensat per a tu, perquè t’ho mereixes i d’aquesta manera desbrosses el camí, pels joves que segueixen les teves petjades.

Gaudeix dels records, de totes les pàgines viscudes a l’ombra d’un temps passat, no oblidant que també vas ésser jove i escarrassat per crear un present positiu, que haurà d’ésser el record de demà, dels joves d’avui.

Gaudeix del que tens i del que has aconseguit, aforant els esforços esmerçats i intenta fer més planer el camí dels qui t’estan substituint.

Gaudeix dels sentiments que els hi professes i et professen, perquè el llenguatge de l’amor és el més entenedor i autèntic, i ells, els joves, s’hauran d’emmirallar amb tu.