Deixa’m infant tes blanques mans acaronar,
guaitem amb aquest ulls, brolls de sinceritat,
diguem amb rialla, allò que no pots raonar,
allibera el teu amor, encara immaculat.
No vulguis dels homes conèixer tota la maldat
infant no cerquis el poder, i la riquesa,
estima, assaboreix el cel, el mar i el Prat,
la poesia, la música i la dolcesa.
Voldràs l’autèntica bellesa compartir,
i t’atansaràs a aquest vell pel camí,
que tan sols pot ensenyar-te l’indret de la claror.
Voldràs la veritable bellesa descobrir,
i prenent tes mans i de ta rialla gaudir,
et dirà que tot és bell, si es mira amb amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada