Quan els records encara no s’han marcit,
quan encara no has deixat d’ésser un infant,
quan la vida és una albada esclatant,
quan ets de tots els estimats, el més petit.
No puc pas oblidar les teves petites mans,
esguard d’ulls grossos farcit de sinceritat,
rialla d’amor d’infant, curulla de veritat,
no puc pas oblidar el teu son, els nostres cants.
Em preguntes ara que és, on és la bellesa,
No la cerquis pas lluny de tu, on hi ha maldat,
tu que vius i et mous entre dolcesa.
La trobaràs en el cel, al mar i pel prat,
la poesia, el cant i la puresa,
i en aquests mots d’un vell que t’ha estimat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada