Conèixer no és pas estimar

Aquell home havia viatjat moltíssim, coneixia gairebé mig món, doncs espletava intensament les vacances, ponts i caps de setmana, Aixa com desplaçaments de caire professional per endinsar-se per ciutats. `pobles, països i continents d’arreu.

La maleta estava totalment recoberta d’adhesius que testimoniaven el seu pas per hotels i restaurants, estacions, companyies aèries i navilieres i mil referències més

La seva casa estava també farcida de records, en forma de tapissos, plats, cendrers, gerros, ampolles i … que feien mantenir vives les al·legories físiques que aquest rodamón havia col·leccionat al llarg i ample de molts anys.

S’esdevenia, però, quan hom intentava aprofundir en llur experiència viatgera i li feien preguntes vers la gent i les cultures i costums d’allunyats paratges, que no responia amb l'esperada claredat, car l'home havia estat un turista superficial, gairebé un passavolant, limitant llurs vivències a quatre llocs de referència, típicament de postal, d'estada obligada a cadascun dels països i ciutats visitats. La resta del temps s’havia emprat en els hotels, restaurants, aeroports i discoteques.

A la fi, podia determinar-se que malgrat llur bagatge viatges, no havia après res. No s’havia endinsat en la història i la cultura dels pobles. No havia sintonitzat amb els vilatans i copsat i après de llurs inquietuds i sentiments. I tampoc havia gaudit de la bellesa dels paratges naturals, car només tenia ulls pels paisatges urbans.

Com aquest home, roman també amb molts de nosaltres, que vivim al bell mig d’una comunitat d’éssers humans, que trobem, veiem i sentim sovint, que àdhuc, a vegades compartim espais i temps; que els tenim davant, al costat o al damunt de la nostra casa, que són potser els nostres companys de feina i d’escola, que …

I malgrat tot, sabem ben poc d’ells, de llurs inquietuds, sentiments i ideals.

Gairebé desconeixem llurs necessitats i frustracions.

Som ignorants de llurs solituds.

Perquè viure dins d’una comunitat, sense conèixer, sense compartir, sense escoltar, sense donar,

és viure isolat, és en definitiva, viure sense estimar.

“ESTIMEU-VOS ELS UNS ALS ALTRES, COM JO US HE ESTIMAT”