En un joiós abril,
un balcó florit.
Vel blanc recollit
I campanes mil.
La petita, cosia.
la gran filava.
Una tarda plorava,
el silenci fonia.
El vestit mostrà,
la petita l’havia encetat,
no estava pas acabat,
el cel assenyalà.
Nou abril florit.
El balcó era marcit,
car tot era finit,
la gran havia transit.
Lluna d’espill,
que lluny somiava,
florit l’abril,
davant l’albada.
Dels poetes tristos i melangiosos,
han deixat rimes i mots,
sentiments i romputs amors,
bellesa i encants prodigiosos.
Del seu país la dolçor:
flors, aigua i melangia,
que a terra estranya moria,
consumit per l’enyor.
La llibertat cantava,
de llurs ideals enamorat,
per la incomprensió rebutjat,
per la pau i veritat lluitava.
Una tarda d’abril el trobarem,
Assegut al mig del camí.
L’aigua, la font i el romaní,
Oració al dolç retrobament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada