Quan pugui retornar

Hi haurà un temps per estimar,
Hi haurà un temps per gaudir,
Hi haurà temps per patir,
Hi haurà temps per començar.

Terra estimada,
serralades, cims i valls,
homes joves, homes grans.
Sovint trepitjada.

Massa sang vessada,
cel·les, casernes i castells
soroll de fusells.
Descalç damunt la terra estimada.

Llengua oblidada,
poetes, llibres i cançons.
Lluita, afany i vindicacions,
poc a poc recobrada.

Aquell arbre ploraner,
aquell estany verdós,
vent del nord sorollós,
rosa de l’esbarzer.

Roselles sobre prat daurat,
quatre barres catalanes,
contes, reis i senyeres.
Quants t’han plorat!.

Enyor de terra catalana,
melangia dels teus cants,
tristesa i encants,
del cim, el mar i la plana.

Quan pugui retornar,
quan besi aquesta terra
quan llisqui llàgrima freda,
Catalunya m’has fet enyorar.