La nena dels mitjons

Ahir, temps d’enyorança.
Trencadissa i riallera,
cuetes, mitjons de col·legiala,
tot tu, despertaves esperança.

Ma càlida entre les meves.
El primer petó,
Jardins i carrers travessats,
cinc minuts tots els vespres.

Avui, nova pàgina viscuda.
Fills i llar
Treball, joia i a vegades tristesa.
Creixent cada dia en maduresa.

S’ha esvaït la jovenesa,
roman la comprensió,
S’ha dissipat la nena dels mitjons,
roman la veritable estimació.

Demà, incertesa,
Llarg camí recorregut,
tal vegada restem sols,
només amb la vellesa.

Encara s’apropi la mort,
angoixes i solituds.
Sempre tu i jo,
sols amb el nostre amor