La llista

Aquell home aconseguí parlar amb Déu i li digué:
- Senyor, aquest mon està veritablement perdut. Tot és maldat, tot és pecat. Els homes no son bons, perquè...
Hi ha cobdícia i ambició sens fre
Hi ha violència arreu
Hi ha vicis
Hi ha enveja
Hi ha ...
Només Tu ho pots resoldre aquesta situació angoixant.
Lliura’ls-hi una plaga, un diluvi o una gran tempesta de foc que ho arrasi tot i no quedi ningú.
Després podrem començar de bell nou i construir un mon just i en pau.

Déu se’l mirà càndidament i li respongué:
- Està bé, faré el que tu vols. Fes, però abans una llista amb les persones que segons tu mereixen ser salvades, que jo les respectaré.

L’home es posà a treballar tot seguit, esperonat per la importància del moment i de l’encàrrec. Estava cofoi que Déu hagués escoltat la seva proposta. Ara era el moment de fer un mon nou on no hi hagués lloc per la maldat. I començà a fer la llista.

En Joan és una mica envejós, però en el fons és un bon home, ajuda als altres i... està bé, el posaré a la llista.
La Francesca és força ambiciosa, clar que també haig de reconèixer que s’escarrassa pels infants i pels vells i ...està bé, la posaré també a la llista.
En Ferran a vegades és violent i això no pot pas ésser. De tota manera, sovint és desprès, no sap dir que no quan se li demana quelcom i ... està bé, l’afegiré a la llista.
Oh, i en Pere i l’Andreu i la Pilar i ... afloren moltes imperfeccions, però ben mirat, també tenen coses positives, per tant caldrà incloure’ls a la llista.

I la llista es convertí en interminable.
L’home, després de tota la nit en vetlla rumiant i omplint de noms la llista, alçà de nou la mirada al cel i cridà al Senyor.

- Ja has fet la llista? – preguntà el Senyor
- Déu meu, estic ple de dubtes. Cap de les persones que conec es imperfecte del tot. Hi trobo espais de bondat. Alguna d’aquestes persones m`han ofès ocasionalment, però en d’altres moments també m’han ajudat i m’han fet costat.
- Què meus? vols que faci, doncs? – digué Déu.
- Senyor, aquests homes i aquestes dones que jo conec, no mereixen ésser exterminades. El mal que m’hagin pogut fer, jo ja els he perdonat. Per tant, no sé pas que haig de fer.
- Ai, amic meu –respongué Déu amb una rialla- Si tu que ets home, els has perdonat i els estimes prou per preservar-los de qualsevol mal, què vols que faci jo, que tots ells son fills meus.