V E N E Z I A

De la poesia d’en Baffo o d’en Byron.
De la vibrant melodia de Vivaldi.
De la majestuosa pintura de Tiziano de Tintoretto de Canaleto i de ...
Ha inspirat la melancolia de Mahler, mentre passejava per les platges del Lido.
I la cançó d’Aznavour.
I l’oboè de l’Anònim Venezià.
Milers de ponts i pontets, a l’ombra del Rialto i de l’Accademia.
Gran Canale i enrevessats canals serpentejant entre estrets carrers, piazzes i piazzoles i campos.
Sonen violins i acordions de dolces melodies en la quietud i frescor de l’estelada nit de Sant Marc i el pont dels suspirs.
Cristall de Murano, pizzeries i trattories. Peix i marisc de l’Adriàtic.
El Carnivale de Casanovas. Màscares i caretes de paper i porcellana, pintades d’or i argent i brillants colors.
I l’Arlequí que plora, sota les campanes de Sant Marc, forjades de martells bronzejats.
Gòndoles esveltes lliscant damunt les aigües del canal en l’absoluta quietud de la nit . Sols el gondoler i una parella d’enamorats embadalits escoltant el silenci, el murmuri de l’aigua i el so de les fulles mogudes pel ventijol.
Llumetes de Sant Giogio il Majore, a la llunyania. El Lido. El refrec dels “vaporetos” i canoes amarrades. Un venedor ambulant negre i una parada de “souvenirs”.
Lluny, l’Adriàtic, quiet, serè i fosc.
El cel estelat i la brillantor d’una lluna expressament apassionada per delir del poetes.
Palaus deserts i foscos, testimonis d’una història no oblidada, d’un esplendor del Renaixement.
Diuen que Venezia es mora, s’enfonsa, que tal vegada un dia no llunyà desapareixerà. Això no pot pas ser!. Aquesta mussa dels poetes, dels pintors, dels musics, dels escriptors, dels escultors, dels ... ha de viure!.
Perquè viure, només sigui unes hores a Vanezia és recobrar l’alè de la sensibilitat.
És redescobrir pàgines de la història i de la cultura.
És sentir-se testimoni de la inspiració.
És recordar que servim per estimat i sentir-nos estimats.
És rejovenir l’amor.
Això és Venezia!.