Selves d’homes i dones: població
boscos de ciment,
brogit permanent
soledat i marginació.
Temps i espais escurçat,
manca de relació,
absència de comunicació,
humanisme allunyat.
Llibertat sense unió,
pel consumisme dirigit,
temps no reexit,
comoditat vers incomprensió.
Vull aquest món massificat?
què faig per canviar-lo?
però, puc jo transformar-lo?
puc, podem, fer un món adobat?.
Mentre soni la música clara,
mentre hi hagi l’artista i el pintor,
mentre canti el moixó,
cal lluitar units des d’ara.
Mentre brolli l’aigua transparent,
mentre hi hagi prats i flors,
mentre hi hagi risses i plors,
cal units batallar sense defalliment.
Mentre hi hagi un infant,
mentre hi hagi una mare bella
mentre hi hagi poesia,
cal units estar lluitant.
