vivim avui?

Selves d’homes i dones: població

boscos de ciment,

brogit permanent

soledat i marginació.

Temps i espais escurçat,

manca de relació,

absència de comunicació,

humanisme allunyat.

Llibertat sense unió,

pel consumisme dirigit,

temps no reexit,

comoditat vers incomprensió.

Vull aquest món massificat?

què faig per canviar-lo?

però, puc jo transformar-lo?

puc, podem, fer un món adobat?.

Mentre soni la música clara,

mentre hi hagi l’artista i el pintor,

mentre canti el moixó,

cal lluitar units des d’ara.

Mentre brolli l’aigua transparent,

mentre hi hagi prats i flors,

mentre hi hagi risses i plors,

cal units batallar sense defalliment.

Mentre hi hagi un infant,

mentre hi hagi una mare bella

mentre hi hagi poesia,

cal units estar lluitant.