diumenge, 20 de març del 2016

el bosc

               EL BOSC

Camino entre arbres i matolls
aspiro la fragància del romaní,
escolto el delicat ventijol del matí
silenci i assossec als viaranys.

Tor l’espai al meu abast
esguardo els turons llunyans
m’acarona  el sol exalçant.
i els núvols que el cel emmascaren.

Un esquifit toll al bell mig del camí,
trepitjo prats de roselles maculats
còdols vermellosos  amuntegats,
quatre flors blanques a l’ametller.

A la llunyania un mas de fosques teules
un rajolí de fum s’enlaira cercant llibertat
el paller, un carro i un cavall encadenat,
roba estesa per la brisa gronxada.

Aquells pins i alzines i roures
de branques resseques i esberlades
ombregen el meu caminar silent
només el cant llunyà de l’estornell.

Però on és el conill i l’esquirol?
i les orenetes, caderneres i pardals?
no hi ha peixos a la riera
no hi ha animalons pel bosc.

Hem malmès sense treva l’entorn
prats, mars i rius hem ensutjat
sense respecte hem assolat,
el conill i l’esquirol hem foragitat.

Seguiré tot sol caminant.
Tot sol