…i el rei, com a premi a la gesta realitzada, aspirant acontentar al jove Marçal, el va fer comparèixer davant seu, al saló del tron reial i en aquell moment va lliurar-li les estrenes, en forma d’una bossa de cuir.
En Marçal, al·lucinat i cofoi, amb les mans tremoloses va obrir la bossa i va buidar el contingut, quedant sobtat al veure’l: una esponja i unes pedretes arrodonides.
Encara sadoll de sorpresa, gosà preguntar al rei:
- Per què serveix això, majestat?
- De seguida ho copsaràs, bon ciutadà. Tu que ets ple de saviesa i tens un cor ben gran, sabràs valorar aquests objectes.
Romangué sol, només acompanyat dels propis pensaments i cabòries, fins que a la foscor de la nit esborrà les ombres i s’adormí en solitud en aquell racó del palau i els somnis es van apoderar de llur enteniment.
L’endemà pel matí, però, quan de nou va comparèixer davant del rei, va dir-li:
- Majestat, us estic molt agraït per aquests presents, que m’ajudaran a ser millor i a seguir el camí adient.
- I com ha estat això?
- He descobert que aquesta esponja és capaç de:
- Eixugar l’odi que hi ha en l’esguard de molts homes i dones
- D’eixugar l’enveja i la cobdícia
- D’eixugar la violència dels carrers
- D’eixugar la mesquinesa dels nostres minsos sacrificis
- D’eixugar la indiferència des de la nostra comoditat
- D’eixugar la nostra contribució a la marginació
- D’eixugar la nostra insolidaritat present arreu...
- i les pedretes? – preguntà el rei
- he descobert que aquests còdols, com en el “Petufet”, poden assenyalar, una rera l’altre ...
- el camí de la humilitat i la conformitat
- el camí de la compassió pels marginats
- el camí de l’amor per totes les coses belles que hi ha al nostre abast
- el camí del diàleg i la comprensió
- el camí de la veritat i de la justícia
- el camí de l’esperança.
-
