Ens vas deixar massa aviat,
no vam tenir prou temps per gaudir de tu,
una buidor entre nosaltres vas crear.
No podíem pensar pas que la teva hora tan aviat havia d’arribar.
No vam tenir temps de dir-te tot el que calia.
No vam poder estimar-te tot el que et mereixies.
No vam poder rebre de tu, tota la grandesa del teu estimar.
Reposa ara, entre catifes de flors i prats,
a l’ombra d’aquests arbres que ens miren enlairats.
Reposa, ara, entre àngels al bell mig del cel,
prop del Pare, entre els núvols, estols i vels.
Se’ns va marcir una bella flor entre les mans.
Se’ns va, una bona amiga, de debò allunyar.
Se’ns va rompre un doll d’aigües clares per estimar.
Se’ns va forjar un enorme buit entre els germans.
Cinc anys de llegir el teu poema i el teu escrit.
Cinc anys d’evocar-te en tot moment.
Cinc anys de guardar-te en el pensament.
Cinc anys que el teu record no s’ha esvaït.
Mira’ns d’entre els núvols i els estels,
recull l’estimació que et professem,
acull la remembrança que tots et trametem,
prega per nosaltres, tu que el tens al costat, al Pare del Cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada