Han esdevingut exactament 25 anys des d’aquell joiós dia que vam unir-nos en matrimoni.
Hem travessat, mans fortament unides, al llarg d’aquests 25 anys, camins, cims, rierols, cingles i mars. Jorns de joia..
I també hem viscut moments de foscor i de tristor.
Davant el goig d’haver construït una família, fills del fruit del nostre amor, do de Déu…
També hem vist allunyar-se per sempre a molts d’estimats.
Han estat 25 anys de compartir la joia i la tristesa.
Han estat 25 anys dedicats a l’edificació d’una llar i d’una família.
Han estat 25 anys d’unió, d’amor i de mantenir encès el caliu, sense defallir.
Han estat 25 anys d’aprendre, de descobrir, de donar compliment als sentits.
I ara, de bell nou, rememorant aquell llunyà dia que vam encetar aplegats aquest nou caminar:
- Vull dir-te que anhelo i desitjo viure 25 anys més o fins que la mort ens separi, unit a tu.
- I també dir-te que de la mateixa manera que et vaig prendre, auténticament enamorat, mil vegades més et prendria.
-I que,
Fins a la fi dels meus dies, et seguiré estimant.
Et seguiré respectant.
I seguiré al teu costat en tots moments: els bons i també els dolents.
En els inicis de la nostra tardor de la vida,
contemplant les arrels clavades mirant al cel,
mentre els nostres fills emprenen llur propi caminar…
Vull de nou, estimada, afermar el meu compromís envers tu, anellant novament la teva dolça ma.
Ma càlida, ma d’esposa i de mare. Ma colrada de treballar. Ma encisadora. Ma estimada.
I jo, espòs meu estimat, acceptant i reforçant aquest compromís, també vull acariciar la teva ma amb aquest signe de la unió a través d’aquest anell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada