Pare, avi, amic que ens has deixat.
Copsem la buidor que entre nosaltres has creat.
El llibre que manté encara l’escalf dels teus cansats ulls,
El retrat sèpia d’altres temps passats, no pas per tu, oblidats,
El vell rellotge, aquell mocador, una carta, la ploma
Aquella capsa on guardaves els teus records, petits tresors.
El seient on reposaves, desprèn encara l’olor del teu cos, però roman isolat.
El vidre d’on guaitaves dels homes i dones el pas, conserva encara la cortina del teu alè.
Has estat un testimoni dels temps, de la nostra historia, del progrés.
Has estat testimoni del nostre avenç entremig del món i la societat.
Has estat testimoni del darrer adéu de tots els que t’han estimat
Has estat testimoni de la teva pròpia continuïtat, a través dels teus fills i nets.
Però,
enfront la tristor d’aquest comiat,
enfront de la nostra melangia,
enfront de la nostra solitud,
el nostre esguard humit per les llàgrimes, però serè, et cerca, sempre mogut pels sentiments, entre records i pensaments.
I la nostra pregària per tu, s'enlaira vers al cel.
Ens rebleix la joia d’haver-te estimat,
ens rebleix la joia de tot el que ens has estimat,
ens rebleix la joia del tot el que ens has ensenyat,
ens rebleix la joia del camí que ens has mostrat,
ens rebleix la joia pels exemples de vida que ens has donat,
ens rebleix la joia per saber-te entre tots els que has retrobat.
ens rebleix la joia, perquè el teu record seguirà ferm entre tots els que has deixat,
ens rebleix la joia, perquè prop del Pare, et sabem acceptat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada