EL BOSC
Camino entre arbres i
matolls
aspiro la fragància
del romaní,
escolto el delicat
ventijol del matí
silenci i assossec
als viaranys.
Tor l’espai al meu
abast
esguardo els turons
llunyans
m’acarona el sol exalçant.
i els núvols que el
cel emmascaren.
Un esquifit toll al
bell mig del camí,
trepitjo prats de
roselles maculats
còdols
vermellosos amuntegats,
quatre flors blanques
a l’ametller.
A la llunyania un mas
de fosques teules
un rajolí de fum
s’enlaira cercant llibertat
el paller, un carro i
un cavall encadenat,
roba estesa per la
brisa gronxada.
Aquells pins i
alzines i roures
de branques resseques
i esberlades
ombregen el meu
caminar silent
només el cant llunyà
de l’estornell.
Però on és el conill
i l’esquirol?
i les orenetes,
caderneres i pardals?
no hi ha peixos a la
riera
no hi ha animalons
pel bosc.
Hem malmès sense
treva l’entorn
prats, mars i rius
hem ensutjat
sense respecte hem
assolat,
el conill i l’esquirol
hem foragitat.
Seguiré tot sol
caminant.
Tot sol
