I perdona les postres culpes …
Perdona’m germà pel mal que t’he fet.
Perdona’m Pare del Cel, per totes les vegades que t’he ofès.
Hi ha faltes i ofenses, que no pas sempre en demanem perdó.
Però demanem perdó de les nostres omissions?
Perdona’, espòs/esposa per no haver-te dedicat més estones.
Perdona’m pare, mare i germà per no haver-te agraït suficientment el que sempre has fet per mi.
Perdona’m amic, per no haver estat al teu costat, quan potser em necessitaves.
Perdoneu-me els pobres, aturats i marginats, per no haver treballat per vosaltres.
Perdoneu-me els homes I dones d’altres pobles, nacions I continents, per no haver-me solidaritzat amb els vostres mancaments.
Perdoneu-me valls I muntanyes, rius i mars, boscos I conreus, per no haver contribuït a mantenir aquest paradís de la natura.
Perdona’m Pare del cel, perquè no he comprés que intentar ser bo, no és solament deixar de fer el mal, sinó contribuir a fer el bé a tots i en tot moment.
…Així com nosaltres perdonem als nostres deutors …
Vull perdonar al que m`ha ofès,
Vull perdonar al que m’ha marginat i no m`ha escoltat,
Vull perdonar al que no ha intentat comprendre’n
Vull perdonar al que, complint llurs obligacions, m’ha perjudicat,
Vull perdonar al que no ha assolit els meus problemes
Vull perdonar …
Sí, vull perdonar de tot cor.
I vull perdonar, tanmateix oblidant,
Perquè perdonar, sense oblidar, no és veritable perdó.
Perdona’m Pare del Cel, perquè no he sabut perdonar de debò.
Ensenyem, Pare del Cel, a perdonar i ensenyem a demanar perdó al germà i a Tu, per tot el que fet i pel que he deixat de fer.
