diumenge, 20 de març del 2016

el bosc

               EL BOSC

Camino entre arbres i matolls
aspiro la fragància del romaní,
escolto el delicat ventijol del matí
silenci i assossec als viaranys.

Tor l’espai al meu abast
esguardo els turons llunyans
m’acarona  el sol exalçant.
i els núvols que el cel emmascaren.

Un esquifit toll al bell mig del camí,
trepitjo prats de roselles maculats
còdols vermellosos  amuntegats,
quatre flors blanques a l’ametller.

A la llunyania un mas de fosques teules
un rajolí de fum s’enlaira cercant llibertat
el paller, un carro i un cavall encadenat,
roba estesa per la brisa gronxada.

Aquells pins i alzines i roures
de branques resseques i esberlades
ombregen el meu caminar silent
només el cant llunyà de l’estornell.

Però on és el conill i l’esquirol?
i les orenetes, caderneres i pardals?
no hi ha peixos a la riera
no hi ha animalons pel bosc.

Hem malmès sense treva l’entorn
prats, mars i rius hem ensutjat
sense respecte hem assolat,
el conill i l’esquirol hem foragitat.

Seguiré tot sol caminant.
Tot sol



els teus ulls

ELS TEUS ULLS

Quan delerós et contemplo
Quan captives el meu anhel
Quan em mostres un somriure
Els teus ulls m’enamoren.

Quan el teu caminar admiro
Quan les teves mans em parlen
Quan la brisa fa dansar els teus  cabells
Els teus ulls m’encisen.

Quan t’atures un instant
Quan romans meditativa
Quan esguardes l’ocell i la papallona
Els teus ulls em parlen i riuen.

Quan bressoles l’infant
Quan  reculls aquella flor
quan guarneixes la finestra
els teus ulls veneren la bellesa.

Quan xipolleges de l’estany
Quan deixes petjades al camí
Quan t’arrauleixes sota la branca
Els teus ulls espurnegen

Quan un calfred s’escreix
Quan la gatzara romp el silenci
Quan la música copsa el teu sentir
Els teus ulls tot ho guarneixen.

Quan el silenci tot ho envolta
Quan tot és repòs i  placidesa
Quan la solitud ha esclafit
Els teus ulls mostren tristor.

Els teus ulls m’han captivat
Els teus ulls m’han encisat
Els teus ulls m’han parlat
Pels teus ulls, de tu m’he enamorat.