Potser mai sabré

                               POTSER MAI SABRÉ

Amb saviesa saber escriure, voldria

tenir la fluïdesa de la paraula, voldria

saber expressar el meu sentir, voldria

poder dir-te tot el que t’estimo, voldria.

Com dir-t’ho, no sé pas

que pensaràs de mi, no ho sé pas

per qui batega el teu cor, no ho sé pas

si pots estimar-me com jo a tu, no ho sé pas.

Tan lluny, et veig

i no goso apropar-me, quan et veig

no sé si tu em mires, quan et veig.

hi ha, però, un alè d’esperança, quan et veig.

Una sola teva mirada, només

el teu petit gest, només

el teu efímer somriure, només

sentir a prop el teu escalf, només.

Deixa’m veure els teus ulls, t’ho prego

mira’m només sigui un instant, t’ho prego

vull amoixar  la teva ma, t’ho prego

desitjo escoltar la teva veu, t’ho prego.

Apropar-me al teu costat, potser mai sabré,

fugir de tu, potser mai sabré

dir-te quan t’estimo, potser mai sabré

viure sense tu, potser mai sabré.

                                            Artur G.J.