PENSO AMB TU
Molts
anys han passat
no
sé pas on ets ni que fas
però
cada matí quan em desperto
penso
amb tu.
Penso
amb tu
i
veig encara la teva imatge
noto
l’escalf de la teva ma
la
tendresa del teu esguard.
La
tendresa del teu esguard,
d’aquells
ulls plens de vida
que
parlaven, per sí sols
i
em curullaven de joia
Em
curullaven de joia
la
teva veu i el teu cant
la
guisa com caminaves
el
fulgor del teu cabell
El
fulgor del teu cabell
que
voleiava pel vent
i
em duien la teva fragància jove
i
el teu alè de llibertat.
El
teu alè de llibertat
tota
tu eres un espurna de noble lluita
una
espurna de neguit de justícia
una
espurna autèntica de vida
Una
espurna autèntica de vida
vida
forjada de fermesa
que
bevies del doll de la sinceritat
i
tenies un cor per estimar.
Tenies
un cor per estimar
i
vaig sentir-me estimat per tu
i
malgrat que jo t’estimava tant
la
llunyania ens va separar.
La
llunyania ens va separar.
Molt
anys han passat
però
cada matí quan em desperto
encara
penso amb tu.
Artur G.A.
