No hi ha rés més bell que l’amor d’una parella,
mans sòlidament unides, dits encreuats,
mirada dolça, mirada curulla de tendresa:
veig els teus ulls reflectits en els meus,
petjades que caminen juntes,
vesprades de núvols tenyits de sol rosat a l’horitzó,
sostres de nits estelades,
una carta, un vers, una cançó, una flor,
veus que mai s’apaguen en l’arca dels records,
mots que aniuen en el sí dels cors,
Amor, mot escrit des del temps dels temps.
Amor, traduït a tos els idiomes i dialectes coneguts.
Amor, mot plasmat en els més delicats poemes.
I amb R de recordança, de reeixit, de romàntic, de respecte i de rutilant.
Quatre lletres, només quatre, que diuen de la immensitat d’uns sentiments, sens fi.
De la mateixa manera que els enamorats graven cors a l’escorça dels arbres,
Esculpim en els nostres cors, aquestes quatre lletres, un mot que ho diu tot:
A M O R.
